mishima @ montblanc (10/05/2008)

"mishima i un dissabte de pluja a Montblanc"

Setlist:

un altre divendres
la tarda esclata
neix el món dintre l'ull
un tros de fang
el temple
em deuria enamorar
no et fas el llit
(*unknown*)
l'ombra feixuga
alguna cosa em diu que sí
la forma d'un sentit
miquel a l'accés 14
qui n'ha begut
beautiful drunk
em dius adéu

Dissabte 10 de maig: Acabo de treballar i vaig a buscar el tren mentres escolto el primer cd de mishima, "Lipstick Traces". M'adormo esperant el tren... normal, treballar de nit no pot ser bó... tren cap a montblanc: s'acaba el cd i poso el Trucar a casa... M'adormo de nou... (argh! el meu coll...) Arribo a Montblanc i cotxe cap a Barberà. Finalment estirat al llit escoltant el "Set tota la vida"... zzzzz.... (si, nomès em faltava escoltar el seu segon cd).

Mishima venia a Montblanc i no podia perdre'm-ho de cap manera. Encara que no sapigues on era i plogues tenia el presentiment que aquell concert em tornaria a posar la pell de gallina. I no vaig pas equivocar. Per començar, una sorpresa molt agradable: Raül Moya. Si no el coneixeu, poseu-vos les cançons del myspace (que no us faci enrere que toqui amb el grup de Miqui Puig, se que entre els nostres readers te mala fama) i ja direu. Desprès es va unir Espaldamaceta, també amb la seva guitarra acústica, per fer unes cançons junts. Una estona del tarragoni sol i una cançó final entre els dos (especial incís en la cançó de la cuina que va cantar amb el públic que s'havia acostat al teatre del centre parroquial de Montblanc en aquell dia de pluja).

15 minuts per montar el piano i fer algunes proves de so i el gran moment de la tarda (sisi... el concert va començar a les 19.10...) Mishima. Abans del concert no sabia si veuria tot el grup al complet o nomès alguns membres... Finalment el meu dilema es va solucionar: estava Carabèn, Marc Lloret als teclats i un trompetista (van fer la broma que eren la formació Mishima-Marlango per la falta de components). Ja estava tot preparat... i de cop: avui quin dia és? Dissabte. Doncs tocarem "Un altre divendres". I així va començar el set de 45 min. Un públic callat (sempre he sentit a dir que ens els concerts de Mishima tothom parla i parla) va escoltar les cançons del "Set tota la vida" i del "Trucar a casa..." en aquell teatre parroquial de Montblanc (quin moment quan Carabén va cantar Neix el món dintre de l'ull, una de les millors cançons de l'últim cd). I van anar passant les cançons fins Em dius adéu que va ser el punt final del concert... Dels dos que he vist, hem quedo amb aquest de llarg (quin greu no poder anar al concert que fan aquest divendres a l'Auditori.... si podeu no us el perdeu). En resum, el concert de Mishima va ser la millor cosa a fer en un dia de pluja com el de dissabte, llastima que al sortir seguis plovent i acabes la nit bastant xop...

pictures by: meli (gràcies)

*surprise: el primer cd de Mishima, tot en anglès: Lipstick Traces