mishima @ centre d'art de santa mònica (04/04/2008)

"mishima, o com un grup cantant amb català pot posar-me la pell de gallina"

Setlist:

1. Despertes l'inútil
2. Un tros de fang
3. Alguna cosa em diu que sí
4. El temple
5. Em dius adéu (entren els membres del grup que faltaven)

6. La tarda esclata
7. L'estrany
8. Aguéev (*)
9. La forma d'un sentit
10. Em deuria enamorar
11. No et fas el llit
12. Miquel a l'accés 14
13. Every second
14. Qui n'ha begut
15. Sant Pere

Mentre llegia les últimes pàgines de "El lobo-hombre" de Boris Vian només tenia al cap Mishima i les ganes de veure'ls i escoltar-los per primera vegada. I mira que hi havien hagut opcions de veure'ls però per una cosa o per una altra mai els havia vist live. Mishima, per qui no els conegui, no és un grup que faci cançons per saltar, ballar o moure't sense parar sinó més per escoltar amb els ulls tancats sota una nit estrellada (els del Festival GREC haurien de pensar a fer un concert de Mishima al Teatre Grec com el que va fer Standstill l'any passat, només és una idea...). Això sí, Mishima no és un grup per escoltar quan passeu un mal moment o correu el risc de deixar els vostres ulls (encara) més secs, entre altres coses. Però tampoc no estic dient alguna cosa que la gent no sàpiga ja, si, per casualitat, els ha escoltat alguna vegada... Al principi em feia por veure'ls, per molt que la gent que els havia vist només em digués coses fantàstiques sobre ells, tenia por que em decebessin (es troben en una posició molt alta de la meva llista de grups que han produït un canvi en la meva vida), però no va ser així. Ja des de bon començament, amb un 60 % del grup (Carabén, el bateria, que per cert, no era el membre original ja que estava a Bilbao segons Carabén, i un dels guitarristes) em van fer posar la pell de gallina. Sí que potser no era el millor lloc on veure'ls, potser millor Luz de gas o Heliogàbal, però jo vaig seguir disfrutant com un nen amb una joguina nova. Una rere l'altra, un tros de fang, alguna cosa em diu que sí, etc... fins que va arribar el 40 % del grup que faltava (com deia Carabén, el seu grup tenia membres pluriempleats, toquen a Vyvian). I llavors sí, la música característica de Mishima al 100%. Mishima en estat pur (sense el bateria original però) I anaven passant les cançons i semblava que cada una fos millor que l'anterior (a la de qui n'ha begut es va veure quina era la que més agradava al públic...) fins a l'última, Sant Pere, la millor cançó (crec jo) per acabar aquest concert. (demà es per tú i per mi... quan sortia només tenia aquesta frase al cap...). I dic per acabar, perquè tot estava més que pactat i no podien tocar cap bis, sinó ja puc dir ara que crec que no hauria pogut aguantar-ho més i els meus ulls haurien quedat secs. 45 min de bona música d'un grup que posa la pell de gallina, que està en el seu moment més dolç. I ara a esperar el pròxim concert a l'Auditori... (I would like to apologize myself because I wrote this review in Catalan... sorry)

"Sentí que la sangre comenzaba a circularme más de prisa. Cogí su bonita y rasurada cabeza entre mis manos y busqué sus labios con audacia" Boris Vian - El peligro de los clásicos


mishima tocant aguéev @ centre d'art de santa mònica (04/04/2008)